MD1.2 Ampliació de coneixements

➕ Ampliació de coneixements

A Python, cadascuna de les funcions ha d'anar en una línia diferent, pel què NO és gens recomanable niar-les en la mateixa línia (la qual cosa podem conseguir amb el símbol ";").

Exemple:

print ("Avui és divendres"); print ("i ha sortit el sol.")

Resultat:

Avui és divendres
i ha sortit el sol.

Com podeu observar, encara que hem ajuntat dues funcions en una mateixa línia (opció poc recomanable, perquè dificulta la lectura del codi en cas d'haver-lo d'analitzar, reutilitzar, depurar, etc.), el resultat ho divideix en dues parts.

Solució

Si es donés el cas (poc probable) que necessitàssim emprar diverses línies per la mateixa instrucció, podem forçar el salt de línia amb el símbol barra invertida "\".

Exemple:

print ("Això seria organitzar funcions \

en diferents línies usant la barra invertida, \

veus què bé?")

Resultat:

Això seria organitzar funcions en diferents línies usant la barra invertida, veus què bé?

❗️ Al fil de tot el que s'ha explicat en aquest apartat, destacarem que en algunes guies d'estil es recomana no excedir dels 79 caracters per línia a Python.

Solució

💡 Bé... i si vull explicar el meu codi?

És summament recomanable (sense passar-se, està clar 😄) efectuar anotacions i explicacions al nostre propi codi per facilitar la lectura i enteniment a les persones que intenten emprar-lo en un futur.

Amb el símbol coixinet "#" anirem comentant les línies en el idle de Python igualment que es fa en altres llenguatges de programació. Aquest símbol fa possible que puguem redactar anotacions, explicacions, aclariments..., o simplement que invalidem una o diverses línies de codi de forma temporal si estem fent proves. Tot el que segueixi a aquest símbol, l'editor l'ometrà i no el tindrà en compte.

Si el comentari és excessivament llarg (ocupa diverses línies) podem emprar el coixinet al començament de cada línia de codi.

Exemple:

# Això seria un comentari de text moooooolt llarg, és a dir,
# que ocupa un parell de línies, 
# ja que el que hem d'explicar és sumament important i 
# facilita la comprensió del nostre codi a futurs usuaris.

👍️ Bones pràctiques

La codificació (o en anglès encoding) no és més que una simple directriu que posem a l'inici dels nostres programes per indicar a Python quin conjunt de caràcters usarem al llarg del mateix. UTF-8 (Unicode Transformation Format) és un format de codificació de caràcters Unicode que garanteix que el nostre projecte pugui ser mostrat en qualsevol ordinador sense errades ni caràcters estranys.

# -*- coding: utf-8 -*-
print("Funcionarà perfectament amb accents, ç... El que vulguem.")

Llicenciat sota la Llicència Creative Commons Reconeixement CompartirIgual 4.0