Telèfons mòbils o tauletes

Són de fàcil accés i amb una qualitat més que suficient a partir de rangs de preu mitjos (300 - 500 €). Permeten enregistrar en diversos formats, però per a les produccions d'aula serà més que suficient fer-ho en format Full HD (1920 x 1080 píxels) i a 25 - 30 FPS (Frames per Seconnd, fotogrames per segon). Gravar a resolucions superiors únicament ens aportaria beneficis en el moment d'haver de fer retalls o ampliacions dels nostres plans. Com a contrapartida el procés d'edició requeriria ordinadors molt potents, ja que disposaríem d'arxius molt pesats. Fes clic al vídeo de la dreta 👉 per veure un exemple Full HD a 30 fotogrames per segon.

Per poder descarregar els vídeos generats amb aquest tipus de dispositius ho farem mitjançant connexió sense fils (al núvol, Drive, OneDrive, Dropbox, pCloud...) o també connectant físicament el dispositiu a l'equip d'edició. Si el dispositiu mòbil disposa d'emmagatzematge mitjançant targeta micro SD, la podrem extreure i connectar-la físicament a l'ordinador.
 

Càmeres sense mirall

Aquesta és una relativament nova categoria de càmeres digitals que se situa entre l'opció bàsica de gravar amb un dispositiu mòbil i una altra que ens exigeixi uns coneixements tècnics superiors com és l'ús d'una rèflex professional.

Aquest tipus de càmeres estan orientades a l'aficionat avançat, ja que posen a la nostra disposició gran quantitat de prestacions presents a màquines de categories superiors. Aquestes es diferencien de les compactes tradicionals per la possibilitat d'intercanviar els seus objectius adaptant-se encara més a les necessitats dels nostres plans: distància focal, obertura, gran angular...

De la mateixa manera que veurem a la categoria següent, tampoc és recomanable fer una inversió desmesurada en aquests tipus de càmeres, ja que, com més cares i avançades són, les seves prestacions són de complicada comprensió i maneig per algú que no hi està totalment familiaritzat.

Càmeres rèflex o professionals

També anomenades DSLR (Digital-SLR de l'anglès Single Lens Reflex) són l'opció amb la qual obtindrem millors resultats. Amb elles disposam de gran quantitat de paràmetres per poder fer un ajustament fi i més acurat al moment de la captura. També, i aquesta és una característica que les diferencia d'altres solucions més econòmiques del mercat, és la de disposar de lents intercanviables d'altes prestacions que s'adaptaran al detall a les condicions del pla, muntatge i llum que desitgem en un moment concret.

Tot i això, remarcar novament aquí, que són càmeres que requereixen un gran coneixement tècnic sobre la matèria i, en moltes ocasions, si no tenim l'experiència necessària, els resultats que podem obtindre seran pitjors que els que ens puguin oferir dispositius més econòmics on, el mateix equip mitjançant funcions d'intel·ligència artificial, fa un processament de les imatges i vídeos que ens emportam al programa per a la seva edició.

Micròfons

Els experts asseguren que el so és la part més important de qualsevol producció audiovisual. Si les imatges tenen una qualitat justa, els humans som capaços d'interpretar o fer una representació mental de què és allò que ens volen transmetre, en canvi, si no sentim què ens volen contar el fracàs de la nostra producció està assegurat. Per això, posarem especial atenció i cura al moment d'escollir els micròfons externs per a la nostra càmera o dispositiu mòbil (generalment els integrats amb els dispositius són de qualitat insuficient).

En trobam de diversos tipus i haurem de ser noltros els que destriem quin és el que s'adapta millor al nostre dia a dia de l'aula o per a la majoria de les nostres produccions. També haurem de fer un estudi detallat si decidim engegar el procés de compra d'un d'aquests dispositius tenint en compte diversos factors com: captació de so, sensibilitat, tipus de connexió (ha de ser compatible amb el nostre mòbil o càmera), cancel·lació de renous, si disposa o no de protector pel vent...

Els tres grans grups de micròfons que trobam són:

• De canó/direccionals (integrables a la càmera/suport/perxa). Aquests són els més recomanables, ja que, amb un suport o allargador i un fil extensor de connexió podem acostar-nos gairebé al mil·límetre a la font de so. Hi ha opcions al mercat realment assequibles i que fan que millori molt la "presència" sonora de l'individu als nostres plànols.
  • Exemple de micròfon de canó. Font: Sony ECM-CG50 rotate.jpg. Marcin Wolny. CC BY-SA 3.0

• De mà. Tot i que són uns dels més comuns, pel seu tipus de connectivitat (generalment XLR), són els manco emprats en el món de la gravació de vídeo perquè és complicat (o més laboriós) integrar l'àudio resultant als nostres muntatges.
  • Exemple de micròfon de mà. Font: Close-Up Shot of a Hand Holding a Microphone · Free Stock Photo. Srattha Nualsate. CC Public Domain

• De solapa (per penjar a la roba de l'emissor). Són els especialment indicats per captar les veus i s'empren molt a les entrevistes. Normalment i gràcies al seu connector jack de 3,5 mm, són els més utilitzats per col·locar externament a un mòbil o dispositiu portàtil (enregistradora). La seva limitació és clara, només pot parlar un subjecte alhora.
  • Exemple de micròfon de solapa. Font: Audio Technica ATR 3350 Lavalier MIC [...] | Flickr. Fixedandfrailing. CC BY 2.0

Perxes o canyes de micro

Un dels elements indispensables per poder acostar els micròfons als participants en l'escena són les perxes, canyes o allargadors. Es poden construir fent servir qualsevol element que tenguem a mà sempre que poguem fixar el micro i el cablejat de manera ferma. Si volem optar per solucions comercials fent una ràpida recerca a la nostra tenda de confiança trobarem gran quantitat d'opcions. Termes clau: pértiga micrófono en castellà o microphone boom poles (fishpoles) en anglès.

Il·luminació

La fotografia és llum i el vídeo... també! Arriba aquí la part més complexa de l'apassionant món de l'enregistrament. La llum és el factor diferenciador que ens facilitarà o dificultarà enormement el procés d'edició dels nostres muntatges. Com podeu veure al vídeo de Cómo hacer un CHROMA KEY, en el moment de treballar amb aquesta tècnica d'incrustació, el plànol haurà d'estar correctament il·luminat per evitar zones obscures o d'altres sobreexposades que gairebé ens impossibilitaran aconseguir els resultats desitjats.

Avui dia hi ha gran quantitat d'opcions al mercat ja que, amb l'entrada i abaratiment del led en el camp de la il·luminació, s'ha extès de manera massiva l'ús d'aquests dispositius també al camp aficionat. En trobarem amb possibilitat de regulació d'intensitat, temperatura de color, filtres... Més que fer una forta inversió en material amb característiques avançades o professionals, val més que multipliquem la quantitat de fonts de llum disponibles per il·luminar perfectament l'escena. Recorda que per obtindre resultats impecables si empram la tècnica de pantalla verda podem arribar a necessitar un total de 5 focus: 2 per a la il·luminació (posició lateral) de la tela o del fons pintat de color, 1 per a la il·luminació superior i 2 més per donar la quantitat de llum necessària a l'individu o element protagonista del plànol.

Suports o trípodes

Una altra característica important a destacar dels vídeos que generem per a l'aula és que han d'estar perfectament estabilitzats. Una imatge trontollant, en moviment, amb ensurts sobtats... fa que baixi notablement la qualitat del vídeo i que sigui complicat mantenir el temps de retenció de l'espectador.Tot i que gairebé tots els dispositius d'enregistrament del mercat disposen ja d'estabilització (òptica i/o digital), podem reforçar aquesta funcionalitat amb un trípode o suport de peu. A més, i gràcies a les seves possibilitats de regulació (pels capçals o ròtules dels quals disposen la majoria de models del mercat), serà molt senzill col·locar la nostra càmera en diverses posicions, alçades, angles...

• Exemple de trípode. Font: La cámara de vídeo doméstica. Pxfuel. CC Public Domain
• Exemple de suport d'un peu. Font: La cámara de vídeo doméstica. Pxfuel. CC Public Domain

Bateries

Hem de ser conscients que, una de les aplicacions que més recursos consumeix del nostre mòbil, tauleta o, com pot ser el nostre cas, la càmera digital, és l'enregistrament de vídeo. És aquesta una tasca que demanda força consum de processador tant per la captura com pel postprocessat que alguns dispositius fan una vegada hem acabat la captació. Per això, si els nostres períodes de filmació han de ser llargs hauríem de tenir sempre present que haurem de disposar de bateries de recanvi o alimentació externa per finalitzar la tasca.

• Exemple de bateria extra per a càmera. Font: Sony NP-FZ100 and NP-FQ50 [...]. Wikimedia Commons. CC Public Domain
  

Teleajuda (telepròmpter)

En el context de l'ensenyament a distància i la creació de contingut educatiu en línia, el telepròmpter s'erigeix com una eina indispensable per a garantir una comunicació clara, fluida i efectiva.

En primer lloc, el telepròmpter ens permet als docents mantenir una estructura coherent i ordenada en el discurs. Amb un guió ben elaborat ens asseguram de cobrir tots els punts rellevants del tema a tractar sense desviar-se ni oblidar-se'n cap. Això resulta essencial per a la comprensió i retenció de la informació per part de l'alumnat.

D'altra banda, el telepròmpter ajuda a mantenir un ritme adequat durant la presentació del contingut. Els temes educatius poden ser complexos, i un ritme inadequat pot provocar desinterès o confusió en l'alumnat.

A més, el telepròmpter facilita la feina d'edició posterior del vídeo. Un discurs ben articulat redueix la necessitat de talls i modificacions extenses en el material enregistrat. Això permet una producció més eficient i ràpida dels vídeos que poden ser publicats i compartits amb els alumnes sense demores innecessàries.

Terme clau per a la recerca a la vostra tenda de confiança: teleprompter.

• Exemple de telepròmpter. Font: Our shoout through teleprompter. Nedulous Productions. CC BY 2.0