MD5.2 Ampliació de coneixements

👉 Operador de comparació: IGUAL (==)

La doble igualtat s'empra per saber si un valor és igual a un altre. La resposta retornada per Python sempre serà True (vertader) o False (fals).

Exemple 1: comparem dos nombres

# Variables
n1 = 10
n2 = 10

# Execució
print(n1 == n2)

Resultat:

True

Exemple 2: seguim comparant dos nombres

# Variables
n1 = 5000
n2 = 5002
comparacio = (n1 == n2)

# Execució
print(comparacio)

Resultat:

False

Exemple 3: comparem dues cadenes de text str

# Variables
paraula1 = 'Alfonso'
paraula2 = 'alfonso'

# Execució
print(paraula1 == paraula2)

Resultat:

False

Exemple 4: donem-li una volta més i aconseguirem que l'exemple anterior sigui vertader

# Variables
paraula1 = 'Alfonso'
paraula2 = 'alfonso'

# Execució
print(paraula1.lower() == paraula2.lower())

Resultat:

True

👉 Operador de comparació: DIFERENT DE (!=)

El signe d'exclamació i l'igual s'empren per saber si dos o més valors són diferents entre si. La resposta que retorna Python sempre serà True (vertader) o False (fals).

Exemple 1: comparem dos nombres

# Variables
n1 = 1004
n2 = 1004.5

# Execució
print(n1 != n2)

Resultat:

True

👉 Operador de comparació: MAJOR QUE (>), MENOR QUE (<)

El signe de major o menor s'utilitza per saber si un valor és major o menor que un altre conegut. La resposta que retorna Python sempre serà True (vertader) o False (fals).

Exemple 1: verifiquem quin nombre és major

# Variables
n1 = 1/8
n2 = 1/4

# Execució
print(n1 > n2)

Resultat:

False

Exemple 2: verifiquem quin nombre és menor

# Variables
n1 = 17
n2 = 27

# Execució
print(n1 < n2)

Resultat:

True

👉 Operador de comparació: MAJOR O IGUAL QUE (>=), MENOR O IGUAL QUE (<=)

El signe de major/menor acompanyat d'un igual s'empra per saber si un valor és major/menor o igual que el que apareix a continuació a la seva dreta. La resposta que retorna Python sempre serà True (vertader) o False (fals).

Exemple 1: comparem dos nombres

# Variables
n1 = 50
n2 = 50

# Execució
print(n1 >= n2)

Resultat:

True

Exemple 2: seguim comparant dos nombres

# Variables
n1 = 1037
n2 = 1115

# Execució
print(n1 <= n2)

Resultat:

True

👉 Operador lògic: I (and)

L'operador lògic AND (i) retorna True quan en comparar dos o més valors tots deuen ser vertaders. En cas contrari, retorna False. Per aprendre el seu funcionament podem fer servir la següent taula de la veritat que mostrarà els casos possibles i resultats d'una operació lògica:

Exemple 1: veurem un exemple senzill amb nombres

# Variables
n1 = 10
n2 = 20
n3 = 30

# Execució
print(n1 <= n2 and n2 <= n3)

Resultat:

True

Exemple 2: veurem ara un exemple en format de text

# Variables
joan_futbolista = True
joan_estudiant = True
joan_pare = True

# Execució
print(joan_futbolista and joan_estudiant and joan_pare)

Resultat:

True

👉 Operador lògic: O (or)

L'operador lògic OR retorna True quan en comparar dos o més valors es compleix alguna condició. En cas contrari, retorna False.

Exemple 1: veurem un exemple senzill amb nombres

# Variables
n1 = 22
n2 = 20


# Execució
print(n1 < n2 or n1 == n2)

Resultat:

False

Exemple 2: continuam amb l'exemple anterior...

# Variables
joan_futbolista = True
joan_estudiant = False
joan_pare = True

# Execució
print(joan_futbolista or joan_estudiant or joan_pare)

Resultat:

True

👉 Operador lògic: NO (not)

L'operador lògic NOT inverteix el valor booleà d'una variable. En cas de ser True passarà a ser False.

Exemple 1:

# Variables
n1 = 100
n2 = 104


# Execució
print(not(n1 < n2))

Resultat:

False

Exemple 2:

# Variables
pere_carpinter = True

# Execució
print(not(pere_carpinter))

Resultat:

False

👉 A tenir en compte dels operadors de comparació i lògics

• La resposta dels operadors de comparació SEMPRE serà True o False segons es compleixi o no la condició.
• Els operadors lògics no tenen el mateix ordre de prioritat, segueixen aquest ordre: NOT > AND > OR. Recorda que pots forçar l'ordre d'avaluació amb l'ús de parèntesis.
• Els operadors lògics permeten comparar diferents tipus d'arguments: nombres, cadenes de text...
• Les constants, None, zero de qualsevol tipus (int = 0, float = 0.0) o seqüències [] i cadenes de text " " buides, avaluen com a False. La resta de nombres avaluen com a True

Exemple:

bool("")    # False
bool("Hola")    # True
bool(0.0)    # False
bool(10)    # True
bool(None)    #False

• Quan hi ha una operació lògica, generalment, primer s'avalua el primer operand i si aquest no és suficient per avaluar l'expressió sencera, aleshores s'avalua el següent.
  • AND. Si un dels dos valors és False, ja no avaluarà més, perquè la resposta serà sempre False i serà aquest el que retornarà (només retornarà True si els dos valors són True).

 Exemple 1:

# Operació lògica

print(3 and " ")    # True and False

# Execució

       # Retorna FALSE, el segon valor (cadena de text buida), perquè el primer és vertader

Exemple 2:

# Operació lògica

print(3 and "Hola")    # True and True

# Execució

Hola   # Retorna TRUE, el segon valor, perquè el primer és vertader i necessita avaluar el segon per confirmar la comparació.

• OR. Si el primer valor és True, Python no avaluarà el següent perquè l'expressió completa serà True (només retornarà False si ambdues ho són).

Exemple 1:

# Operació lògica

print(3 or " ")    # True and False

# Execució

3   # Retorna TRUE, el primer valor, perquè és vertader i no necessita seguir avaluant amb OR (només amb un True ja sap el resultat de l'operació)

Exemple 2:

# Operació lògica

print(0 or "Hola")    # True and True

# Execució

Hola   # Retorna TRUE, el segon valor, perquè és vertader

• En el cas de l'operació lògica NOT, sempre retornarà una dada booleana, True o False, i no un valor concret.

Exemple:

# Operació lògica

not 0 or "Hola"    # True or True

# Execució

True    # Retorna not 0 (TRUE), el primer valor, no necessita avaluar la segona condició perquè només amb un TRUE ja sap el resultat de l'operació
        # Retorna True i no [not 0] perquè l'operador lògic NOT sempre resol amb True o False

Taula resum