4.2 Com cercar informació?

En un món cada vegada més interconnectat i digitalitzat, el coneixement i l’ús d’eines digitals per accedir i gestionar informació de qualitat s’ha convertit en una competència imprescindible tant per al professorat com per a l’alumnat. Aquestes eines no només faciliten l’accés a informació fiable, sinó que també contribueixen al desenvolupament del pensament crític i fomenten l’autonomia en el procés d’aprenentatge, habilitats essencials per afrontar els reptes de la societat actual.

Dades en obert

Les dades en obert són aquells conjunts de dades produïdes o recopilades per organismes públics que són posades a disposició de la ciutadania. Aquestes dades haurien de tenir les característiques tècniques i jurídiques necessàries perquè puguin ser usades, reutilitzades i distribuïdes lliurement per qualsevol persona, en qualsevol moment i en qualsevol lloc.

Exemples:

UNdata (mundial).
Banco Mundial - Datos (mundial).
European Data Portal (europeu).
INE (nacional).
Datos.gob.es (nacional).
Dades Obertes CAIB (autonòmic).
IBESTAT (autonòmic).
Consell Insular d'Eivissa (insular).
Open-Data CIME (insular).
IDEmallorca-Consell de Mallorca (insular).

Catàlegs bibliogràfics

Saber utilitzar catàlegs bibliogràfics i biblioteques digitals és essencial per accedir a fonts acadèmiques fiables i especialitzades. Aquestes eines permeten trobar materials actualitzats, vetllant per la qualitat de la informació utilitzada en els treballs. A més, faciliten una recerca més àgil i exhaustiva, millorant el procés d'aprenentatge.

Exemples:

Cercadors acadèmics

Conèixer cercadors acadèmics és clau per als alumnes, ja que els permeten accedir a articles científics, revistes especialitzades i altres fonts acadèmiques de qualitat. Aquests cercadors ofereixen resultats més precisos i fiables, millorant la profunditat i rigor de la recerca. Així, es fomenta el pensament crític i la capacitat d'anàlisi en el procés d'aprenentatge.

Exemples:

Google Scholar: Utiliza la IA per classificar documents acadèmics i de recerca per rellevància. En aquesta pàgina de l'INTEF trobareu informació detallada per treure profit d'aquesta eina.
Semantic Scholar: Un motor de cerca acadèmic que utilitza la IA per ressaltar els aspectes més importants dels articles de recerca.
BASE (Bielefeld Academic Search Engine).
RefSeek.
WorldWideScience.

Laboratoris virtuals

Un laboratori virtual és un espai digital on podem fer simulacions d’una àmplia varietat de situacions experimentals en un ambient interactiu, on treballar continguts pràctics. Aquests laboratoris virtuals poden resultar de gran ajuda durant la fase de recerca.

Exemples:

GRAASP: L'INTEF ofereix uns materials per conèixer amb profunditat aquesta plataforma d'aprenentatge.
PhET: Proporciona simulacions científiques diverses, de codi obert, i que permeten que aquests recursos siguin gratuïts.
GO-LAB: és la plataforma europea de referència. Classifica els recursos en LAB (laboratoris en línia gratuïts), APP (aplicacions) i ILS (exemples d'implementació).

Intel·ligència artificial

La intel·ligència artificial generativa (IAG) està revolucionant la realitat de les aules, saber-ne fer un ús crític per evitar resultats poc fiables és essencial. En primer lloc, els estudiants han d’aprendre a avaluar la qualitat i veracitat de la informació generada, ja que la IA pot produir continguts incorrectes o esbiaixats. També és important fomentar l’ús ètic d’aquesta tecnologia, evitant el plagi o la còpia mecànica de continguts generats. I, finalment, és el professorat que ha de servir de guia als estudiants en l’ús d’aquests sistemes, assegurant que s’utilitzen per reforçar l’aprenentatge actiu.

En el moment d’adreçar-nos a una IAG per fer recerques és important que es donin unes instruccions clares i precises. Per això és rellevant que els prompts segueixin els elements indicats a la infografia.