La locució
La fugacitat i el no retorn que caracteritzen els missatges radiofònics exigeixen una claredat enunciativa. La ràdio, més que qualsevol altre mitjà audiovisual, reclama un domini escrupolós de la dicció acústica i de l'expressió sonora oral. La vocalització, articulació, entonació, ritme i actitud determinen el grau d'intel·ligibilitat de qualsevol discurs verbal.
La vocalització
Consisteix a pronunciar correctament totes i cadascuna de les vocals que apareixen al llarg de la cadena parlada
L'articulació
Enunciar d'una manera clara i precisa les consonants.
En qüestió de pronunciació inconscientment enllacem erròniament paraules. Aquestes errades empobreixen notablement la dicció, per la qual cosa a la locució hem de procurar neutralitzar-los. Són vicis que es poden corregir fàcilment, encara que per això cal adonar-se de la seva existència i dedicar algun temps a la gimnàstica bucal. Aquests són alguns exercicis que poden ajudar-nos:
1. Transcriure verbalment un text amb un obstacle a la boca. Un dels remeis més efectius consisteix a sostenir amb les dents un llapis o un bolígraf en posició horitzontal i llegir en veu alta durant uns quants minuts (10 al dia són més que suficients). Aquest exercici pot resultar una mica dolorós, sobretot al principi.
2. Obrir i tancar la boca diverses vegades fins al límit de les nostres possibilitats.
3. Fer massatges amb la llengua per tots els racons de la cavitat bucal.
4. Pronunciar un text síl·laba a síl·laba, en veu alta i exagerant la gesticulació bucal.
5. Llegir un text simulant diferents situacions: rient, plorant, cantant, cridant, xiuxiuejant, etc.
L'entonació
És el resultat de les variacions de to que es van succeint mentre parlem. En el terreny de la locució radiofònica, és lògic pensar que l'entonació guardarà una estreta relació amb el tipus de text que transcriurem oralment. No obstant això, perquè el teu discurs resulti atractiu i no acabi avorrint la concurrència, et recomanem que fugis de la linealitat entonativa i que construeixis amb la teva veu una corba melòdica en què es combinin diferents alçades tonals.
El ritme
Està en sintonia amb els moviments de la realitat que pretenguis descriure, però recorda que també resulta ser crucial per atraure i mantenir l'atenció dels radiooients, per recrear estats d'ànim, o per comunicar diferents sensacions. Qualsevol discurs verbal presenta una estructura rítmica interna. Per això, en funció de la sensació que vulguis despertar a l'oient, la simple manipulació de l'estructura rítmica interna serà suficient perquè, en sonoritzar un text, a la ment del receptor generis una imatge de tranquil·litat i assossec (pauses llargues, grups fònics extensos, etc.) o, per contra, una impressió de nerviosisme i tensió.
L'actitud
Aquesta està íntimament lligada amb la disposició del locutor a comunicar i, sobretot, amb la manera de fer front a la tasca verbal proposada. En el cas de la ràdio, l'actitud es forja des del moment en què el locutor es col·loca davant del micròfon, i se n'adopta una o altra segons el gènere programàtic, els continguts que s'estan abordant, el públic al qual s'adreça, etcètera.