Els perifèrics d'entrada i sortida d'àudio
Els perifèrics són components externs d'un ordinador, s’hi connecten mitjançant algunes de les seves interfícies d'entrada o sortida (port serial, port en paral·lel, USB, FireWire, etc.).
La funció principal dels perifèrics d'àudio és l'entrada i sortida d'àudio en un ordinador i són principalment:
- El micròfon: és un transductor que converteix el so en un senyal elèctric. Per a fer enregistraments de veu, és convenient emprar micròfons. Aquests poden ser amb entrada USB, cable jack o connexió Neutrik (aquesta normalment sol requerir una taula de mescles)
- Els altaveus: són un transductor electroacústic que converteix un senyal elèctric en so. La porta per on surt el so a l'exterior. S'alimenten de corrent elèctric, a través d'un endoll o font d'alimentació. Els auriculars serien també un element de sortida de so.
Tipus de fitxer d'àudio digital
D'entrada cal fer la distinció entre formats amb compressió i sense compressió. En funció de la forma en què estan comprimides les dades, la pèrdua de qualitat que experimentareu com a oient serà més o menys significativa. Cal dir que, per a un format concret, com ara el més conegut, MP3, es poden aplicar diferents nivells de compressió: com més comprimit estigui, més lleugers seran els arxius resultants, però a partir d'un cert punt la pèrdua de qualitat serà excessiva. Si no s'ha utilitzat cap algorisme de compressió (o còdec) per comprimir l'àudio del fitxer, no hi ha pèrdua de qualitat de so, pagant el preu d'una gran extensió d'arxiu.
WAV (alta resolució): el format estàndard en què es codifiquen tots els CD. Gran qualitat de so, però sense comprimir, és a dir, sovint amb arxius d'extensió enormes. Té poca compatibilitat amb metadades (és a dir, il·lustracions d’àlbums, informació sobre títols d’artistes i cançons).
FLAC (alta resolució): aquest format de compressió sense pèrdues admet taxes de mostreig d'alta resolució, ocupa aproximadament la meitat de l'espai de WAV i emmagatzema metadades. És un format preferit per descarregar i emmagatzemar àlbums en alta resolució.
MP3: el format comprimit popular i amb pèrdues garanteix una mida de fitxer petita, però lluny de la millor qualitat de so. Convenient per emmagatzemar música en dispositius mòbils, o per tranferir-los per internet. Molt probablement, si enregistrau amb la gravadora de sons del vostre mòbil, obtindreu un MP3. Aquest format és bastant segur, en aquest sentit, per compartir, o per crear un projecte a la xarxa com un pòdcast.
AAC: l'alternativa d'Apple als MP3. Amb pèrdua i comprimit, però sona millor. S’utilitza per a descàrregues d’iTunes i transmissions d’Apple Music.
M4A: una altra forma d'arxiu d'àudio amb compressió del tipus AAC.
OGG: de vegades anomenat pel seu nom complet, OGG Vorbis. És una alternativa de codi obert als MP3 i AAC, sense restriccions per les patents. És, per cert, format de fitxer utilitzat (a 320 kbps) en la transmissió de Spotify.
AIFF (alta resolució): és també una alternativa d'Apple, aquest cop als WAV, però amb un millor suport per a les metadades. No té pèrdues ni es comprimeix (per tant els fitxers són de gran extensió).
Als sistemes Windows se solia fer servir el format WMA (de Windows Media Audio), però ara ja és poc habitual.
Existeixen altres formats menys usuals, com ara DSD, MQA...
L’aplicació d'enregistrament de veu d’un mòbil (en aquest cas Android) permet gravar àudio amb una qualitat acceptable de forma còmoda. (Imatge Gravadora Android)
Comprovant els detalls d’un dels fitxers de veu enregistrat veiem algunes de les característiques. En aquest cas, comprovam que el format en què desa els enregistraments és el M4A, i els paràmetres de bits per segon i freqüència corresponen a una bona qualitat d'àudio. (Imatge Detalls del fitxer de veu enregistrada)
|
IBSTEAM. Gravadora Android (CC BY-SA) |
IBSTEAM. Detalls del fitxer de veu enregistrada (CC BY-SA) |
El format d'àudio més comú, MP3 és convenient per emmagatzemar música en mòbils o tauletes, i funciona en gairebé tots els dispositius de reproducció. El problema que té és que es perd informació en el procés de compressió: per tal de fer fitxers d'àudio fins a deu vegades més petits que els fitxers de qualitat de CD, s'han de descartar algunes dades originals, cosa que provoca una pèrdua de qualitat de so.
Hi ha un altre factor que també pot afectar la qualitat de so. Els MP3 tenen una característica, la velocitat de bits a la qual es grava un MP3: els MP3 codificats a 128 kbps sofreixen més pèrdues de so que els codificats a 320 kbps (kilobits per segon; cada bit codifica un element mínim de la cançó). Fa uns anys l'emmagatzematge era car, l'espai limitat i la velocitat de transmissió lenta, i es preferien valors baixos de kbps; ara es pot optar per valors més alts sense que afecti gaire.
Convertir d'un format a un altre
Si tenim problemes per reproduir un fitxer d'àudio, sempre és possible convertir-lo a un format compatible amb el nostre reproductor. També podem emprar la conversió per transformar fitxers de gran extensió en un altre format comprimit i estalviar espai o amplada de banda. Existeixen diferents programes que permeten fer aquestes operacions: per exemple fre: ac i altres.
Com es reprodueixen els fitxers d'àudio?
Al vostre mòbil, tauleta i ordinador segurament ja teniu de sèrie un reproductor de música compatible amb la majoria de formats amb compressió (MP3 sobretot.)
Si necessitau un altre reproductor, podeu mirar per exemple els programes portables com aquest.
Pel que fa a la reproducció d’àudio d’alta resolució, ara hi ha una quantitat creixent de productes que l’admeten: també es pot reproduir en la majoria de telèfons intel·ligents.