1.3 Principis de la programació

1. SEQÜENCIACIÓ (seguir un ordre): La seqüenciació és la capacitat de fer que les instruccions es segueixin en un ordre específic. En programació, les instruccions s'executen d'una en una, en la seqüència en què estan escrits. Aquest principi és bàsic per a tots els programes i projectes de programació, ja que defineix l'ordre d'execució de les accions. És com quan seguim passos per fer un treball manual o una recepta de cuina. Cada pas té un ordre específic que hem de seguir.

Per exemple, per fer una coreografia, primer fem un pas, després un altre, llavors un altre... 

2. ITERACIÓ (repetició): La iteració, també coneguda com a bucle, permet repetir un conjunt d'instruccions múltiples vegades. Aquest principi és útil quan volem executar una tasca de manera repetida sense haver d'escriure les mateixes instruccions una vegada i una altra.

Per exemple, si a la coreografia volem repetir una sèrie de moviments, faríem un bucle.

3. CONDICIONALS (prendre decisions): Les condicionals permeten prendre decisions dins d'un programa basades en certes condicions. Això significa que el programa pot executar diferents accions segons si una condició és certa o falsa. Aquest principi és fonamental per a la creació de lògica i interactivitat en els programes.

Per exemple, si a la coreografia volem que els infants ballin només si sona la música i s'aturin en cas que no soni, li haurem de posar un condicional.

Un altre exemple més complex de l'ús de condicionals seria: En un termòstat intel·ligent, el sistema pot comprovar la temperatura de la casa. Si la temperatura és superior a un límit establert, el termòstat pot activar l'aire condicionat per refrescar l'ambient. En cas contrari, pot encendre el calefactor per escalfar l'ambient.

Tots aquests principis són fonamentals per a la programació, ja que proporcionen estructures bàsiques per a la creació de programes complexos i funcionals.